Fa temps volia escriure sobre el què penso i espero (o esperava) d'aquesta nova legislatura de la politica local d'Abrera.
Tota la oposició de l'anterior legislatura ens vam presentar a les eleccions reivindicant el canvi, l'alternança política. Uns ho féiem després d'haver demostrat voluntat d'arribar a acords amb el Partit Socialista, com va quedar clar amb l'aprovació dels Pressupostos pel 2011 en el què el grup Muncipal d'ERC-Am va poder incloure les seves esmenes (fet que no havia passat durant les majories absolutes del PSC a Abrera); altres en canvi, van optar per la crítica constant al llarg de la legislatura i també durant la campanya electoral. Amb els resultats a la mà, potser cal pensar que em vaig equivocar (i ho dic en primera persona, com a màxim responsable i portaveu del grup municipal). Tot i així continua defensant fermament aquesta actitud.
Els resultats van propiciar un govern de coalició (per tant s'havia assolit l'objectiu que feia anys que perseguiem els grups de la oposició), Esquerra es quedava fora, a 16 vots d'obtenir representació i deixar el PSC amb 5 regidors, fet que hagués afavorit un govern encara més plural que l'actual.
Finalment i després del corresponent procés (i del qual cada partit ja ha dit la seva versió), Abrera passava a tenir un govern format per PSC (6),CiU(2) i ICV (1).
Així doncs, el fet a destacar és que 2 partits que havien estat durant anys a la oposició, entraven a govern. Entraven a governar amb el PSC, i malgrat tot, s'obria un escenari favorable per la resta de grups de la oposició. Un escenari que crec no s'ha sapigut aprofitar, almenys fins ara. Més aviat al contrari, alguns grups s'han dedicat a criticar continuadament les formes de l'acord, i a atacar demagogicament amb tema de sous, i amb els números a la mà queda sobradament demostrat que són critiques malintencionades i mancades de raó.
Parlava d'un escenari favorable, i es que el fet que dos formacions entrin a governar sent imprescindibles per donar estabilitat al govern, i que per tant el PSC no pugui fer el que havia estat fent durant anys, era o millor dit, és una oportunitat per tirar endavant propostes, accions, que fins ara havien estat negades per la majoria absoluta socialista. Em refereixo a propostes referides a participació ciutadana, protocol, mitjans de comunicació... i tantes altres que s'havien fet.
El que no es pot pretendre és que canvis importants es visualitzin en pocs mesos. S'ha de tenir paciència, l'administració és lenta (ens agradi o no).
I és per tant que sense ànim d'ofendre a ningú que penso què s'han desaprofitat els primers pràcticament 9 mesos de legislatura pel fet que l'actual oposició continui enrocada en la mentalitat de les darreres legislatures, en què l'objectiu era desgastar la majoria absoluta.
En aquesta legislatura penso que l'objectiu ha de ser o hauria de ser ajudar a fer realitat els canvis que s'havien anat proposant els darrers anys, i es que ara, a dins del govern hi ha dos partits que haurien de fer valer la seva força i defensar les mateixes propostes que havien defensat des de l'oposició, i per tant forçar el PSC a canviar les seves tradicionals formes de fer.
Crec i defenso, i defensaré aquesta forma de fer política, tingui o no tingui resultats a curt termini. I es que crec que ser una opció de canvi no vol dir dir o fer el contrari del que fan els qui governen, sinó saber fer propostes i portar-les a terme sabent que per poder fer-les realitat el més segur és que hagis de rebaixar les teves pretensions. No tot és blanc o negre, de vegades ha de ser gris.
I és aquí on sempre explico el vot favorable als pressupostos de 2011, en què d'entrada demanavem un augment de 5000 € en la partida de joventut, i quue després de les negociacions vam aconseguir incrementara-la en 3000 € (2000 menys del que voliem), pero entre votar NO i no incrementar-la, i votar SI i incrementar-la, el més assenyat era augmentar-la. En canvi votant NO, els pressupostos s'aprovaven igualment, a més d'incorporar a les bases d'execeució una esmena destinada a millorar la regulació per l'atorgament de subvencions extraordinàries.
