Les properes eleccions europees es presenten a grans trets entre el continuïsme de les polítiques liberals actuals de la Unió Europea o l'aposta per la socialdemocràcia. Un duel entre Junker i Schultz per presidir la Comissió. Si guanyen els populats i Junker és triat President de la Comissió,el continuïsme; si guanya el socialisme i Shcultz és el proper President de la Comissió, el fi de l'austercici i el canvi a politiques socialdemocràtes.
Però quina és aquesta socialdemocràcia que tenim avui com a opció? A Espanya, Zapatero i el PSOE són l'exemple que la socialdemocràcia ha mort, o millor dir, dorm (perquè espero que entre tots la despertem de nou). Aquesta son profunda de la socialdemocràcia europea s'estén també a França, Alemanya, Itàlia... Els socialistes europeus s'han deixat arrossegar pel liberalisme. Els partits socialistes a Europa han caigut en mans del liberalisme. L'adaptació d'aquests partits al liberalisme està molt relacionada amb la captura dels seus aparells per part d'èlits professionals, lligades a interessos economics i financers, amb escassa sensibiltiat socialista (Vicenç Navarro). És això que fa dificil un despertar immediat. I per veure canvis en el si de la Unió Europea són necessaris almenys 3 fets:
En primer lloc la regeneració dels partits socialdemocràtes europeus. La socialdemocràcia europea ha de renovar el seu discurs i deixar la pesada càrrega de les polítiques liberals que ja han assumit i practicat. La regeneració passa per l'alliberament d'aquests partits d'aquestes èlits professionals que dominen els aparells dels partits. Mentre això no es produeixi no hi haurà renovació de discurs ni de pràctiques.
En segon lloc la socialdemocràcia europea ha de crear un discurs comú per a Europa, un model europeu del benestar, de progrés, ha de pensar un model econòmic. Els progressistes europeus d'arreu ens hem d'identificar amb un projecte comú, igual que els liberals i les èlits econòmiques s'identifiquen amb aquesta Unió Europea que no és més que la suma d'interessos comercials. En l'actualitat, la ciutadania importa poc i el pes que té el Parlament Europeu (en tant que representa la sobirania popular europea) n'és la mostra més clara.
Avui l'aposta socialdemocrata de Schultz per presidir la Comissió Europea no entusiasma a molts, i no deixa de ser un actor més d'aquesta Unió Europea que prima els interessos de les èlits i el poder financer per davant de la ciutadania. Per tant Schultz no pot representar ni un discurs comú de la socialdemocràcia europea (perquè no hi ha discurs comú, i perquè el discurs dels diferents partits socialdemocràtes europeus està mancat de credibilitat perquè allà on han governat els darrers anys s'han aplicat polítiques poc sospitoses de representar la socialdemocràcia).
No es pot parlar de politiques socials en el marc de l'actual model d'Unió Europea, simplement perquè no el propòsit de la Unió no és el d'actuar pel progrés social, sinó pel progrés de les èlits.
I en tercer lloc, i quan s'hagi avançat en els dos anteriors, cal una reforma de la Unió Europea en bé del model socialdemocràta (i si cal, haurem de parlar de revolució europea més que no pas de reforma). Revolució que només serà possible si hi ha un projecte comú compartit per la majoria de CIUTADANS dels països europeus.
Amb la situació actual és impossible preveure la victoria de la socialdemocràcia a les properes eleccions europees del 25 de maig. Però podrà guanyar quan ho vulgui. Podrà guanyar quan més enllà dels Estats pensi en el conjunt de la ciutadania europea i presenti un projecte per a tots i no només per als Estats.
La socialdemocràcia ha de recuperar el poder als països europeus i actuar amb polítiques socialdemocràtes i no liberals(com en els darrers anys), només així serà capaç de construïr un discurs comú per a tots els europeus, i només així serà capaç d'idear un nou model d'Unió Europea que trenqui amb l'actual. Només així serà capaç de tornar a recuperar la seva credibilitat i les seves opcions de guanyar i fer guanyar a la ciutadania, que en definitiva, és el més important.
*Vicenç Navarro, Las causas políticas del austercidio en la Unión Europea (diari digital NUEVA TRIBUNA, 27 de març de 2014)
