No valen només grans manifestacions per assegurar que els
independentistes som majoria. En això
alguns tenen raó. Cal demostrar la majoria a les urnes.
De majories en aquestes eleccions es poden donar dues: una
majoria parlamentària i una majoria social a favor del procés d’independència.
En unes eleccions normals, una majoria de diputats permet
als governs governar. No cal anar gaire lluny, per comprovar-ho. El PP ha
governat els darrers anys amb una majoria absolutíssima que no reflecteix una
majoria social (menys del 50% de vots) .
Ara bé, pretendre culminar un procés d’independència només amb
una majoria parlamentària, com preveu el full de ruta de Junts pel Sí,
considero és un error.
I és un error perquè malgrat totes les traves possibles per
part de l’Estat, possiblement pugui dur a terme la primera part del full de
ruta (Proclamació de la independència: la Llei de transitorietat jurídica i la
Llei de procés constituent). La majoria parlamentària ho permetria.
Però posteriorment aquest full de ruta preveu la
convocatòria d’unes eleccions constituents en un màxim de 18 mesos des de les
eleccions del 27S. En aquest punt el procés podria veure’s aturat, ja que si en
aquestes hipotètiques eleccions constituents no hi ha una majoria social que
permeti continuar el procés, aquest s’haurà trencat.
I encara i tot, en el cas que novament una majoria
parlamentària permetés un procés constituent, i la elaboració d’una Constitució
Catalana, encara quedaria un pas final, que requeriria ara sí, si o si, una
majoria social.
El referèndum per a l’aprovació de la Constitució Catalana
seria a si o no. I si no hi ha una majoria social haurem perdut temps i
esforços. Cal doncs, iniciar el procés amb una majoria social prou àmplia per
assegurar arribar al final del procés, també, amb una majoria àmplia.
És per això que no podem caure en l’error d’iniciar un
procés tant important pel futur de Catalunya només amb una majoria de diputats
al Parlament de Catalunya. Cal una majoria social.
I en el cas d’una majoria social, aquesta ha de ser prou
àmplia (més propera al 60% que al 50%), perquè sinó, estarem parlant d’una
societat dividida pràcticament a parts iguals. Una societat que igual que es
posa del costat del procés si les coses van bé, es gira en contra en qualsevol
moment, si les coses no van com s’espera que vagin. I en aquest segon cas, si
la majoria és propera al 50%, fàcilment pot quedar per sota. I hi ha massa gent
esperant que això passi.
És per això que el full de ruta de les CUP, tot i ser més
radical en quant al procés de trencament amb l’Estat espanyol, és més
convincent en quant a la necessitat d’una majoria social que permeti i legitimi
el procés de ruptura.
Si realment Artur Mas
pretenia unes eleccions plebiscitàries, no en tindrà prou amb una majoria parlamentaria
que no vagi acompanyada d’una clara majoria social a favor de la independència.
El full de ruta de les CUP inclou a més, la idea d’iniciar
si o si un procés constituent a Catalunya a partir del 27S que faciliti la
inclusió d’aquelles forces que parlen de procés constituent, com per exemple
Catalunya si que es pot i d’altres actors. Entenc, que és una forma de no
aturar el procés i d’obrir una nova via, en cas que el 27S no s’obtingui una
clara majoria a favor del procés d’independència, tot perquè el procés no quedi
aturat en cas que el 27S les coses no vagin com donen per fet des de Junts pel
Si.
