Tecnocràcia democràtica

Estic totalment a favor dels governs tecnòcrates. Així de clar ho dic. Però puntualitzaré aquesta afirmació. Estic totalment a favor en el supòsit que aquests governs fóssin escollits democraticament.

Això em porta a fer algunes reflexion i algunes crítiques a la democràcia actual, i al sistema parlamentari que tenim. I de pas proposar algunes coses per aprofundir en la nostra democràcia representativa.

S'han sentit moltes crítiques darrerament pel fet de que s'hagin constituït governs tecnòcrates, imposats per forçes gens sospitoses de ser democratiques. En el cas d'Itàlia s'ha imposat un president i una sèrie de ministres, només per posara un exemple actual.

Així doncs la única diferència amb la majoria de governs democràtics del món, és que el president no ha estat escollit directament o si filem prim, indirecetament a través del Parlament escollit democraticament, i que els ministres no han estat escollits per aquest president democràtic.

Però, per què no ens queixem per no poder triar el nostre govern sencer? Com a democrata convençut considero insuficient poder triar únicament el president de govern, en un sistema presidencialista, o un Parlament que escull el president, en un sistema parlamentari.

I si el Parlament triés l'estructura del govern? I si després els ciutadans en unes eleccions triéssin a uns candidats per ocupar els ministeris? És a dir, que els partits preséntessin un/a candidat/a expert a un ministeri concret, i la gent triés a la persona que consideri més capacitada? No seria també una forma de govern tecnocràta, però legitimat a les urnes? No seria aquesta una forma de provocar més diàleg entre el Parlament i el Govern? No seria aquesta una forma i una oportunitat de constituïr governs més plurals?

Parlo d'aprofundir en la democràcia representiva en la que crec profundament.

La gent està farta de veure com els qui manen no tenen estudis, o simplement els seus coneixements no tenen cap relació amb el càrrec que ocupen i la responsabilitat que tenen. Això ha contribuït, i molt a desprestigiar la política.

Entenc que no es pot fixar quina formació ha de tenir un President de Govern, però si que ha de tenir un mínim de coneixements en els àmbits més rellevants, i precisament d'aquesta impossibilitat de tenir coneixements de tot, sorgeix la necessitat de tenir un govern d'experts. I com que la sobirania és del poble, ha de ser el poble qui triï el seu govern, i no només el seu màxim representant.

Retallades a les universitats públiques. Nova oportunitat per la lluita estudiantil.

Vull estrenar aquest bloc parlant de les retallades que previsiblement durà a terme el Govern català l'any vinent.
No vull entrar a valorar les retallades del govern ni la política del govern convergent, sinó que vull parlar de com hauriem de reaccionar els estudiants per poder frenar aquestes retallades.

Ara fa uns anys vaig viure tot el procés anti-Bolonya. Assemblees a la facultat, manifestacions... i certament crec que hi va haver una falta de coordinació, d'informació, de missatge, i sobretot de lideratge.
És cert que a les manifestacions hi havia milers d'estudiants, que hi va haver una forta implicació dels sindicats estudiantils a l'hora d'organitzar aquestes manifestacions... Però quanta gent aprofitava el dia de vaga per quedar-se a casa? Quanta gent sabia ben bé que suposava el Pla Bolonya? Es proposaven alternatives per millorar l'aplicació del Pla(sabent que era obligada la seva implantació)?
Al final vaig arribar a la conclusió que no podiem fer res més que resignar-nos. L'Estat espanyol havia badat i a diferència d'altres països no s'havia preocupat de fer una adaptació progressiva a aquest Pla, que al meu entendre suposa un trencament amb el model històric de la universitat, especialment pel que fa a les carreres no científiques. (Us recomano el llibre Adéu a la Universitat, de Jordi Llovet)
Sortir al carrer serveix, però serveix quan hi estem tots, i quan tothom sap el motiu de sortir al carrer, i quan tothom té clar que allò que reivindiquem és el millor.

Al meu entendre, crec que hem d'aprendre dels errors del procés anti-Bolonya per evitar les retallades en la universitat pública catalana, començant per actuar amb temps. De moment sembla que es convocaran manifestacions i que a les diferents facultats comença a haver-hi moviment. Però cal que aquestes incipients mobilitzacions siguin capaçes d'arribar a tothom, que siguin capaçes de generar un discurs ple d'arguments i propostes raonables i sobretot que tothom les pugui entendre per posteriorment defensar-les.

Hi ha sindicats que legitimament defensen ideologies polítiques, i per sort existeix una varietat molt plural de sindicats estudiantils d'ideologies diverses que permeten una major implicació i mobilització dels estudiants. Però hem de superar rivalitats i saber lluitar conjuntament contra les retallades en les universitats públiques, i hem de ser capaços d'arribar a crear un discurs unitari. Els estudiants hem de ser una sola veu contra les retallades, pero necessitem gent de referència capaç de motivar els estudiants, gent capaç d'explicar clarament que suposen les retallades i com es pot lluitar en contra, sempre presentant propostes que facin creïble el moviment estudiantil. Si algú lidera el moviment, no cal que sigui una única persona, sinó un parell o tres de persones a cada facultat, serà més fàcil. Sinó tornarem a tenir diferents discursos depenent de la facultat o universitat, i no serem creïbles, i la gent no sabra que fem realment.

I ara, a diferència de Bolonya tenim més força, ja que el professorat i el personal de les universitats majoritariament no entén les retallades. En canvi a Bolonya hi havia un debat obert entre defensors i detractors del Pla. Ara m'atreveixo a dir que aquesta divisió clara no existeix. Aprofitem-ho. Unim forçes estudiants, professorat i personal per lluitar contra les retallades a la universitat pública catalana.
Com canta Raimon "T'adones, company, que hem de sortir al carrer junts, molts, com més millor, si no volem perdre-ho tot, t'adones, amic."