Retallades a les universitats públiques. Nova oportunitat per la lluita estudiantil.

Vull estrenar aquest bloc parlant de les retallades que previsiblement durà a terme el Govern català l'any vinent.
No vull entrar a valorar les retallades del govern ni la política del govern convergent, sinó que vull parlar de com hauriem de reaccionar els estudiants per poder frenar aquestes retallades.

Ara fa uns anys vaig viure tot el procés anti-Bolonya. Assemblees a la facultat, manifestacions... i certament crec que hi va haver una falta de coordinació, d'informació, de missatge, i sobretot de lideratge.
És cert que a les manifestacions hi havia milers d'estudiants, que hi va haver una forta implicació dels sindicats estudiantils a l'hora d'organitzar aquestes manifestacions... Però quanta gent aprofitava el dia de vaga per quedar-se a casa? Quanta gent sabia ben bé que suposava el Pla Bolonya? Es proposaven alternatives per millorar l'aplicació del Pla(sabent que era obligada la seva implantació)?
Al final vaig arribar a la conclusió que no podiem fer res més que resignar-nos. L'Estat espanyol havia badat i a diferència d'altres països no s'havia preocupat de fer una adaptació progressiva a aquest Pla, que al meu entendre suposa un trencament amb el model històric de la universitat, especialment pel que fa a les carreres no científiques. (Us recomano el llibre Adéu a la Universitat, de Jordi Llovet)
Sortir al carrer serveix, però serveix quan hi estem tots, i quan tothom sap el motiu de sortir al carrer, i quan tothom té clar que allò que reivindiquem és el millor.

Al meu entendre, crec que hem d'aprendre dels errors del procés anti-Bolonya per evitar les retallades en la universitat pública catalana, començant per actuar amb temps. De moment sembla que es convocaran manifestacions i que a les diferents facultats comença a haver-hi moviment. Però cal que aquestes incipients mobilitzacions siguin capaçes d'arribar a tothom, que siguin capaçes de generar un discurs ple d'arguments i propostes raonables i sobretot que tothom les pugui entendre per posteriorment defensar-les.

Hi ha sindicats que legitimament defensen ideologies polítiques, i per sort existeix una varietat molt plural de sindicats estudiantils d'ideologies diverses que permeten una major implicació i mobilització dels estudiants. Però hem de superar rivalitats i saber lluitar conjuntament contra les retallades en les universitats públiques, i hem de ser capaços d'arribar a crear un discurs unitari. Els estudiants hem de ser una sola veu contra les retallades, pero necessitem gent de referència capaç de motivar els estudiants, gent capaç d'explicar clarament que suposen les retallades i com es pot lluitar en contra, sempre presentant propostes que facin creïble el moviment estudiantil. Si algú lidera el moviment, no cal que sigui una única persona, sinó un parell o tres de persones a cada facultat, serà més fàcil. Sinó tornarem a tenir diferents discursos depenent de la facultat o universitat, i no serem creïbles, i la gent no sabra que fem realment.

I ara, a diferència de Bolonya tenim més força, ja que el professorat i el personal de les universitats majoritariament no entén les retallades. En canvi a Bolonya hi havia un debat obert entre defensors i detractors del Pla. Ara m'atreveixo a dir que aquesta divisió clara no existeix. Aprofitem-ho. Unim forçes estudiants, professorat i personal per lluitar contra les retallades a la universitat pública catalana.
Com canta Raimon "T'adones, company, que hem de sortir al carrer junts, molts, com més millor, si no volem perdre-ho tot, t'adones, amic."