Regenerar la democràcia o la política?

Ens sorprenem quan apareixen fenòmens o personatges còmics que es presenten a unes eleccions. S'hi presenten a vegades amb propostes estranyes o sovint proposant obvietats que molts volen i volem sentir per part d'altres. El moment actual és idoni pel sorgiment d'aquests moviments. Es critiquen i s'intenten tapar, o titllar de coses què no són. El cas més recent, el de Grillo i el Movimento 5 Stelle a Itàlia.
Als mitjans hem vist com se l'ha titllat de tot, però podem trobar a la xarxa escrits que ens mostren que no n'hi ha per tant i que a més no és perillós per la política. El perill no està en els moviments que parlen sense embuts de la realitat de la política d'avui. Aquests moviments no són un perill per a la democràcia, i aquesta és la diferència amb els moviments d'ultradreta, xenòfobs, neofeixistes... i per això no se'ls ha de tractar igual.
Aquests moviments no volen renunciar a la política, la volen diferent, i si primer cal netejar i aixecar la catifa, assumint totes les conseqüències ho fan. No parlen de transparència, l'exerceixen; no parlen de posar noms i cognoms als destructors de la política; els hi posen noms i cognoms... i per això són incòmodes per a molts.

Els moviments que la majoria considera “antipolítica!” són en realitat avançats als que parlen de regeneració democràtica a les intitucions, o en el sí d'unes estructures orgàniques pensades el segle passat. Se'ls titlla de populistes en sentit negatiu, en comptes de fer-ho en un sentit positiu.

Els partits neixen en un temps i un context determinat, també sovint evolucionen, però arriba un moment en què cal plantejar-se la seva fi. Però no queden molts estadistes, i encara menys dirigents que pensin abans en la gent que en el partit. El partit és sagrat, tot es fa pel partit, i si a més, la ciutadania i/o el país es pot beneficiar, jugada perfecta (hi ha excepcions). I és llavors quan es titlla de personatges “populistes” de forma negativa als que parlen clar i sense cap mena de por. Els partits actuals, i la majoria de dirigents si parlen clar ho fan amb precaució. I si toca parlar de regeneració democratica, es parla de regeneració democratica: Es presenten decàlegs contra la corrupció, propostes per retornar la confiança de la ciutadania en la política... i????

Els partits no poden perdre temps reformant-se ells mateixos fent-se rentats de cara. Cal canviar d'actors i d'escenografia, però no d'escenari ni de públic si considerem la política un teatre on es representa la voluntat popular; o canviar les regles del joc i de fitxes si considerem la política un taulell de joc.

Els moviments “antipolítica” no són enemics, han de servir per obrir-nos els ulls, i per fer reflexionar, però sobretot fer actuar als partits de sempre que consideren que parlant de regeneració democràtica salvaran la política.

La democràcia està en perill, si (per culpa dels mercats financers, que han aconseguit imposar-se a la voluntat popular i als qui la representaven). Però no s'ha de regenerar, s'ha de recuperar. I els actors que han practicat la política i que s'han vist superats per aquests nous actors econòmics han d'acceptar la seva derrota. Encara que soni dur, és així. Però hi ha solució:

La solució passa per regenerar els actors, cal que la ciutadania s'organitzi amb l'objectiu de recuperar el seu espai en la política. Encara que els partits d'estructura clàssica desapareixin, la gent no desapareix i es pot reorganitzar amb més força. Nous actors i nova escenografia, feta per i per a la ciutadania i no pels mercats.

La sobirania recau en el poble, i no en els mercats financers. La política és dels ciutadans, això és inqüestionable. L'error dels actors de l'actual escenari polític és creure que cal regenerar la democràcia. La veritat és que podem fer que hi hagi més o menys democràcia, però regenerar-la?? 

El que cal és regenerar els actors i canviar l'escenografia, avui obsoleta i gris. I això passa per noves organitzacions polítiques obertes, no jerarquitzades, i horitzontals i en constant moviment i evolució.

Resumint: L'escenari ha de continuar sent la democràcia, l'escenografia una política renovada i propera a la ciutadania i per això són necessaris nous actors que substitueixin els antics, que han estat vençuts.