Immersos en ple procés de confluència de les esquerres catalanes, estem ara en la reconstrucció d'un dels pilars imprescindibles, el de la tradició socialista.
De tot aquest procés m'agrada la idea d'organitzacions que sorgeixen sense por a desaparèixer, o que fins i tot en el seu ADN ja preveuen la seva desaparició. Això són noves formes de política, això es nova política. Organitzacions que no perduren en el temps, que no permeten estructures perennes ni la perennització de la gent que les ocupa.
Organitzacions que s'adapten al tempo de la política d´avui. Una política que es fa a cop de tuit, una política en la que dia a dia l'escenari presenta novetats.
Vivim en una societat líquida, amb la que Bauman fa referència al procés pel que passem els individus per integrar-nos en una societat global, però sense identitat fixa, mal·leable i voluble.
Les organitzacions polítiques han de ser també líquides perquè les organitzacions polítiques han de ser el reflex de la societat.
Organitzacions amb solidesa en les idees, en els objectius; liquides pel que fa a estructures. Les noves organitzacions han de ser com els camaleons: capaces de ser-hi entre la gent i adaptar-se a la ciutadania.
El socialisme català té la oportunitat de convertir-se en l'exemple de com ha de ser una organització política en la societat d´avui. L'experiència de Nova Esquerra Catalana ha de servir, i molt en la construcció de l'espai socialista catalanista en plena reconstrucció.
Però sobretot ha de servir d'exemple i de model en la confluència de les esquerres catalanes.
La capacitat de créixer, de sumar, i sobretot la voluntat de confluir, d'anteposar l'interès comú per sobre de l'interès d'una organització, que al tenir una vida limitada a la consecució d'un objectiu, no té res a perdre, però si pot fer guanyar, i molt. No hi ha res a mantenir; sinó molt a construir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario