Reflexió per la unitat

Pocs independentistes neguen que la única opció que tenim per arribar a bon port és la unió política dels que defensem el mateix objectiu.

Molts argumenten que la divisió política és fruit de personalismes, d’egos, però aquesta no crec que sigui la causa principal.

Bona part de l’ecosistema de partits independentistes ha sorgit d’escissions d’ERC: Reagrupament, Solidaritat, però no hem d’oblidar que també tenim la CUP, i entitats molt influents. Darrerament fins i tot ICV s’ha mostrat a favor del dret a l’autodeterminació, i alguna gent del PSC parla clar sobre aquest tema. És la gent que es situa del centre cap a l’esquerra en l’eix esquerra-dreta.

Si mirem la nostra història recent veurem que són molts els partits que han nascut, han mort, i s’han fusionat per crear-ne de nous.
ERC sense anar més lluny neix de la unió de diferents partits. En aquell moment el Partit Republicà Català i Estat català, de Companys i Macià, respectivament, juntament amb el grup l’Opinió van pensar que la millor forma per avançar era unir forçes en un gran partit. I així va ser. I ho ha sigut segurament fins fa relativament pocs anys. ERC ha estat el partit de referència de l’independentisme.

La historia està per escriure, i enlloc està escrit que ERC hagi de ser el pal de paller de l’indepentisme eternament, ja ho ha estat, ja ha complert aquesta missió i amb bona nota. L’independentime està creixent a un ritme que pocs haguéssin imaginat a finals del segle XX i d’això ERC n’és culpable, i els que hem format part i formen part del projecte hem d'estar orgullosos.

Igual que en el seu dia els partits de Macià i Companys van decidir fusionar-se en un gran partit, igual que van anteposar els interessos de país per damunt dels seus partits, avui hem de fer el mateix.

Estic parlant de la creació d’una gran plataforma electoral, pero que no sorgeixi del nucli de cap dels partits existents, sinó de la voluntat de tots ells. Es tracta de deixar enrera les sigles, de fer-les entrar en la història per la porta gran, i en el cas d’ERC, de fer més gran encara la seva història.

Una gran plataforma que neixi de la fusió de tots ells, sense importar qui és més gran, un partit fet de de la suma de tots. Tant se val si un ha fet més que un altre, s’ha de partir de la igualtat, i per això cal deixar el passat per a la història.

Per tant no crec que sigui culpa de personalismes, sinó de l’ego dels partits, de les sigles. Us imagineu que els actuals partits decideixen fer història, i fan entrar a la història els actuals partits com un dia van fer Macià i Companys?

I com he dit, no és simplement qüestió de fusionar partits en un de nou, sinó que aquest nou partit sigui capaç d’integrar la gent que actualment no formen part de cap partit, però si que formen part d’entitats que treballen des de la societat per l’independentisme, o gent que fins al moment ha vist inútils als partits.

És hora d’actuar, i els partits han de demostrar que per sobre de tot està el país i la causa, i si per això cal fer una cosa tan gran com aquesta, s’ha de fer. Si realment els partits són instruments al servei del país i no un fi en si mateixos, és hora de demostrar-ho a la ciutadania.

Ja n’hi ha prou de la competició entre independentistes, ja n’hi ha prou d’intentar trepitjar l’electorat d’uns i altres, de tirar-se merda… És el moment de compartir coneixement i experiència.
En definitiva, no es tracta de com es reparteixen aproximadament 30 escons entre tres o quatre partits independentistes d'esquerres, sino de sumar plegats per aconseguir-ne 35-40. El país ho necessita.

Us imagineu el que seriem capaços de fer si ajuntem en una mateixa plataforma electoral la força d'ERC, d'ICV, de SI,de la CUP, de Reagrupament... amb la força de la gent sobiranista i d'esquerres del país de forma individual i col.lectivament amb el recolzament d'associacions i entitats?

No ens hem de conformar amb escriure quatre línies d’història, hem de pensar en escriure pàgines senceres, moltes. I per això caldrà que tinguem coses per poder escriure.

I que quedi clar, això no es crear un nou partit per integrar els altres, sinó la creació d’una gran plataforma a través de la dissolució (temporal, si s’escau) dels actuals partits per poder tenir la força necessària per arribar al final del camí.