Així CiU amb 50 diputats s'ha quedat sense la força extra que reclamava, i sense la força que tenia. Mentre que ERC amb 21 diputats s'ha convertit en segona força política del principat. Una posició privilegiada tenint en compte que la opció federalista s'ha quedat amb 20 diputats i l'autonomista amb 19. CiU va convocar les eleccions perquè necessitava legitimar a les urnes el dret a decidir i necessitava a més parlar d'estat propi, que fins ara no estaven al seu programa i per tant és lògic que no aprofités la correlació de forçes anterior, on ja sumava amb ERC i ICV, que si que parlaven obertament del dret a decidir.
Així ens trobem en un escenari diguem que similar a l'existent, amb una majoria pel dret a decidir, però on la primera força ha perdut vots i escons. Molts escons. Això fa que la governabilitat sigui més cara. Si CiU no fa marxa enrera, la única opció per sumar una majoria parlamentària en favor del dret a decidir és ERC (perquè el PSC diu que sí però que sigui legal, i com que la Constitució no ho permet, ni a l'Estat están disposats a canviar les lleis, és com dir que NO, però dient que sí per quedar bé si algú s'ho creu). En tot cas, CiU i ERC sumen pel dret a decidir i pel SI en el referèndum, i a més a més també hi és la CUP.
CiU necessita 18 diputats si vol sumar majoria per governar. I CiU no pot triar cap altra opció si no vol traïr el seu electorat ni el seu programa. ERC té 21 diputats. I per tant a més de tenir força la pot utilitzar ampliament (no és el mateix si CiU tingués 64 diputats i li féssin falta 4 de 21 per sumar. Dels 21 d'ERC només en necessitaria 4 i la força seria parcial. Ara la força és completa 18 de 21). I si ERC té aquesta força és perquè la ciutadania li ha donat, i s'entén que li ha donat no per liderar la oposició sinó per ser una força clau en el govern. Es pot utilitzar la força desde fora, sí, però és allò de si però no.
ERC té la força per oferir a Mas desenvolupar el seu programa nacional conjuntament, i la força suficient per posar sobre la taula el seu programa social i econòmic, i per tant aturar les retallades, i aplicar el seu model alternatiu al que fins ara aplicava CiU. CiU no pot dir que NO a tot, en primer lloc perquè no té força; la força la té ERC. I en segon lloc perquè no té més remei si no vol traïr la seva gent i el seu programa.
No entenc la por a dir que si a governar, sempre i quan s'estableixin unes mínimes condicions programàtiques d'acord amb la correlació de forçes. I torno al d'abans: si CiU hagués obtingut 64 diputats, significaria que el poble legitimava les seves retallades, però amb 50 vol dir que alguna cosa ha de canviar, i el canvi està única i exclusivament a les mans d'ERC. I repeteixo, perquè té la força. Si renúncia a governar pel que dirán, per la por a que es repeteixi el linxament mediàtic patit durant els anys dels governs d'esquerres, és un error. Ara es governaria amb CiU i no contra CiU. I qui té controlats els mitjans?
Ara bé, i si a aquesta proposta d'ERC s'hi sumés ICV? I si ERC sumés ICV a la seva voluntat de revertir les polítiques neoliberals de CiU? I si les forçes fóssin 50/34? No seria més fàcil?
Però sembla que ICV ja ha tancat la porta a qualsevol possible diàleg, i va encara més enllà... proposa que no investeixin Mas president. Això acabaria provocant segurament ingovernabilitat, noves eleccions... i àdeu a un escenari que recordem representa el 70% del poble de Catalunya. La gent ha anat a votar, i això no és fàcil d'aconseguir, què passaria si per no voler investir qui té la majoria de vots i escons, i sobretot, quan no hi ha una suma alternativa, ens carreguem aquest escenari? Millor no saber-ho. Cal responsabilitat, valentia.
ICV ha de veure que al Parlament ha entrat una força que ocuparà el seu espai de reivindicació, de crítica... i que a més ho farà millor(espero) i amb més força perquè no haurán de ser "políticament correctes", perquè la CUP no són políticament correctes, ni ho han de ser i ningú espera que ho siguin. La CUP ha entrat al Parlament amb l'objectiu de ser un cavall de troia, de parlar clar i posar nom i cognoms als problemes, als corruptes, a proposar una nova forma de fer política (i amb un discurs potent és possible que al Parlament veiem canvis en la forma de fer aquesta mateixa legislatura.)I per tant ICV ha de fer un pas endavant i ser un partit de govern, o com a mínim important, i no només d'oposició crítico-constructiva. ICV ja no sera el partit protesta al Parlament, ha de ser un partit d'esquerres que vulgui governar per aplicar la seva alternativa.
ERC i ICV no han de tenir por de governar amb CiU, han de saber que hi ha la CUP, que tot i no compartir la majoria de coses, perquè la CUP va més enllà, molt més enllà de seguir en l'actual statu quo; i ERC i ICV tot i proposar canvis econòmics, no van tan enllà, comparteixen una cosa: ser d'esquerres. I la CUP voldrà, entenc, que ERC i ICV actuïn com a partit d'esquerres que són, i sinó ja alçaran la veu. Els marcarán de prop, segur.
L'escenari i el moment actual requereixen que ERC i ICV es facin corresponsables, o com a mínim ho intentin. Qualsevol altra opció és irresponsable. Voler marcar l'agenda a la oposició no és el mateix que marcar l'agenda dins del govern. Governant assegures que l'agenda es converteix en acció de govern; mentre que a la oposició l'agenda es pot quedar en això, en agenda. A la oposició pots aconseguir que uns pressupostos recullen el retorn de l'impost de successions per exemple, o que es destinarán X diners a X partida, però tothom sap que es poden no complir els pressupostos, perquè són només això pressupostos... Ara bé a dins del govern, t'assegures que serás tu qui executarà aquests pressupostos.
Aprofitem la força que ha donat el poble votant massivament, com mai ho havia fet. Però sobretot aprofitem l'escenari. I que els partits d'esquerra nacional com ERC i ICV recordin que la CUP ha entrat al Parlament, i que d'entre moltes funcions que s'esperen amb la seva entrada, una d'elles serà amb tota seguretat la d'impedir que l'esquerra acabi governant com la dreta.
Com va dir el President Macià: "El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies."
No hay comentarios:
Publicar un comentario