I després del 25N què? Segona part

Aquestes eleccions no eren plebiscitàries? Aquestes eleccions no eren per saber què volia la ciutadania de Catalunya? Què no havien se servir per veure si la ciutadania volia exercir el seu dret a decidir? Què no havien de servir per veure quin model volia el poble?
Què no es presentaven 3 models: sobiranisme, federalisme i/o autonomisme? Què la ciutadania no ha triat el dret a decidir? (CiU, ERC, ICV, CUP i SI = 59% dels vots).
I quina és la opció guanyadora d'entre les 3 presentades? La sobiranista, la representada per CiU, ERC, la CUP i SI i una part d'ICV que s'ha mostrat partidària d'un nou Estat: el 49% sense sumar aquesta part d'ICV partidària de l'Estat propi, que de ben segur és més d'1% així que també hi ha majoria sobniranista.
I quina és la segona opció? El federalisme del PSC, amb un 14,43% dels vots.

Ergo qui ha de ser la oposició? El PSC i sense cap problema.

Per tant la resta ha d'assumir la responsabilitat que li toca. S'ha d'assumir que les retallades formen part del sistema, i que el màxim que es pot fer es canviar la direcció de les retallades. I és aquí on entren les alternatives que proposen ERC i ICV.
La CUP juga un altre paper, la de conscienciar a la gent a través del discurs que un nou sistema és possible a través de la denúncia sistemàtica de les injustícies de l'actual. I aquest nou sistema és al que hem d'aspirar quan siguem un nou Estat. Mentrestant qui pot, ha de governar dins de l'statu quo que tenim, per intentar sortir-ne quan abans millor. Sense por.

I sobretot una última idea. Si ens plantejem que hi haurà un procés constituent, l'esquerra catalana haurà de demostrar que és una alternativa capaç de governar. I per ser una alternativa s'haurà d'unir. I què millor que el moment actual per actuar conjuntament? ERC i ICV governant i forçant la dreta a aplicar mesures de redistribució de la riquesa, de justícia social... i la CUP donant el suport necessari i a més difonent un discurs alternatiu, parlant d'un nou sistema, i per tant creant la consciència social necessària per convertir l'esquerra nacional en una veritable opció de govern en el futur Estat Català.

El sobiranisme ha guanyat, i ha de demostrar que el poble no s'ha equivocat. Així que cadascú ha d'assumir el seu rol d'acord amb el que el poble ha votat. I si pot ser que l'esquerra nacional catalana actuï conjuntament assumint les funcions que li toquen, sense pensar a curt termini i sobretot sense estratègia partidista, sinó de país, haurem avançat molt, i sobretot haurem guanyat.