Un poble que és
capaç de mirar enrera, és un poble que és i serà capaç de mirar
endavant amb una mirada més oberta i serà capaç de construir un
futur millor.
Un poble com Abrera
que ha duplicat la seva població en relativament pocs anys,
necessita aturar-se i mirar enrera, agafar aire, sentir orgull i
continuar el camí.
Per la gent com jo
que hem crescut al mateix temps que ho feia el poble, per tota la
gent nouvinguda, i pels que han nascut amb el nou segle poder
conèixer com era Abrera fa cent anys, cinquanta o trenta anys és
una oportunitat d’or per poder entendre millor el poble on vivim.
I per la gent més
gran poder explicar com era aquella Abrera de fa vuitanta, cinquanta
o trenta anys enrere, és una oportunitat de recordar i reivindicar
amb orgull allò que va ser aquest espai comú que compartim la gent
que vivim a Abrera.
La gent canvia i el
paisatge canvia, i allò que un dia va ser el pà de cada dia, arriba
un dia que s’ha de recordar i ensenyar als qui no van viure aquell
espai de temps.
Cal recuperar
fotografies, històries personals i vivències col.lectives que
evoquin nostàlgia pels protagonistes i siguin motiu d’orgull pels
qui aprenen d’aquestes experiències.
Era necessari poder
tenir i viure el que ahir al vespre es va viure al barri del Rebató.
Un d’aquells barris que només amb passejar ja evoca olor a
història.
El Carrer del Rebató
és un d’aquells carrers on a l’estiu la gent encara treu la
cadira a la porta de casa i es formen xerrades entre els veïns, un
d’aquells barris que tanquen el carrer per celebrar la seva pròpia
Festa per Sant Jaume. En definitiva un d’aquells barris en que la
gent de tota la vida diu amb orgull que són del Rebató.
La Fira Gastrònomica
dels Porrons que recupera l’esperit d’aquella Abrera que era lloc
de pas, especialment als hostals dels porrons del Rebató, i que
recupera un passat vitivinicola que ens evoca a aquella Abrera
agrícola de vinyes i arbres fruiters que un dia va existir i de la
que avui en queda poc, és precisament el que necessitàvem com a
poble que amb una velocitat de creixement tan gran havia perdut el
més important: les arrels.
Si aquesta
iniciativa té èxit (que depèn de tothom i no només de
l’Ajuntament) i som capaços de repetir-la cada any i convertir-la
en un esdeveniment de poble marcat al calendari de tothom, com ho
pot ser la Festa Major o la Cavalcada de Reis, estarem enfortint les
arrels que tenim com a poble i podrem mirar el futur amb la seguretat
de saber d’on venim i sentir l’orgull suficient com per continuar
creixent i avançant. I ho farem amb el respecte necessari a l’entorn
natural perquè voldrem preservar i conservar allò que ens recorda
el nostre passat.
Recuperem la nostra
història, ensenyem-la als més joves i no tan joves, als nous i
noves abrerenques i a tothom que vingui de visita a recordar amb
nosaltres com èrem, perquè no ho oblidem mai: Abrera era, és i
serà un lloc de pas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario